Mentides

Estándar

Sense l’autorització de l’ajuntament de Cerdanyola, i aprofitant el silenci mediàtic de l’agost, la UAB ha enderrocat l’edifici de l’escola bressol Gespa. Davant la disconformitat pública de l’ajuntament i de l’AMPA de l’escola, aquesta setmana la UAB publica a la intranet un comunicat en què argumenta que l’edifici «representava un risc important». L’equip de govern MENTEIX.

L’equip té constància dels informes independents —ells mateixos els van encarregar— que defensen que l’edifici no estava en «risc de col·lapse». Si era tan urgent enderrocar-lo, què feien allà, uns dies abans, les mestres i els nostres fills? Si no ho era, es tracta d’una decisió política que s’ha pres de manera unilateral, amb total manca de transparència i sense referendar-la amb els òrgans de govern.


Benvolguts/des companys/es,

Lamentem profundament comunicar que l’escola bressol Gespa no obrirà les seves portes aquest curs perquè, literalment, ja no resta cap porta per obrir.

De forma unilateral, l’equip de govern, sense el vistiplau del consell de govern, sense la llicència necessària de l’ajuntament de Cerdanyola i amb la «nocturnitat» del tancament d’agost HA ENDERROCAT L’EDIFICI I TOTES LES INSTAL·LACIONS de l’escola bressol.

La notícia va saltar a la premsa aquest agost i l’equip no va donar cap resposta:

Aquesta setmana passada, per calmar la més que raonable indignació de la comunitat universitària i de l’Ajuntament de Cerdanyola, la UAB ha publicat un breu comunicat a la seva intranet (i l’ha enviat per correu a una part de la comunitat) en el qual argumenten els motius.

El comunicat de l’equip diu: «En finalitzar aquesta activitat, la Fundació UAB havia comunicat a la UAB que retornava l’edifici a la Universitat, donant per acabat el conveni de cessió d’ús. En aquestes circumstàncies, i atès que l’edifici no complia les mínimes condicions d’edificació i representava un risc important, com li consta a l’Ajuntament de Cerdanyola, no tenia sentit mantenir-lo i per això es va sol·licitar el permís d’enderroc i es va procedir a l’execució de les obres durant el període de vacances i de suspensió d’activitats acadèmiques, per tal de minimitzar l’impacte d’una operació d’aquestes característiques…»

Text íntegre: https://goo.gl/T9ixBO

El poeta i dramaturg Pierre Corneille deia que «cal tenir bona memòria després d’haver mentit».

Anem per parts i fem junts una mica de memòria:

A l’ajuntament NO li consta, ni li pot constar, que l’edifici fos un «risc important» pel simple fet que això NO és cert.

Els dos informes independents que el mateix equip de govern va encarregar avalen, com diu el cap de manteniment, Enric Font, en el seu resum, que «no hi ha risc imminent de col·lapse estructural».

Calia fer actuacions? Probablement.
Era urgent enderrocar l’edifici? De cap manera.
Hi havia solucions alternatives a l’enderroc? Diverses.

Si no fos per la política de fets consumats d’aquest equip, qualsevol arquitecte hagués pogut visitar l’edifici de l’escola i afirmar que hi havia molt més risc que caigués l’edifici de, per exemple, Ciències de l’Educació (que si es troba en estat precari).

Això és així fins al punt que al consell de govern del 14 d’abril l’equip va canviar d’estratègia i va explicar als consellers que calia tancar l’escola, no per l’estat de l’edifici, sinó perquè en 40 anys ningú no havia demanat la «llicència d’activitats» a l’ajuntament. Això obligava a adaptar l’edifici a la normativa del 2006, amb el consegüent cost econòmic.

Diguem-ho clar: L’enderroc d’aquest edifici no és conseqüència lògica del seu estat ni del cessament d’activitats. És una decisió política presa pel rector, Ferran Sancho, la vicerectora d’economia, Montserrat Farell, i la presidenta del patronat «Escola bressol Gespa», Montserrat Balagueró.

Però aquesta no és la primera vegada que hem d’escriure contracomunicats per explicar que els fets no són com ens els expliquen.

El 26 de febrer d’aquest any, TOTS els grups parlamentaris reunits al ple de l’ajuntament aproven que cal donar suport a la «continuïtat» a l’escola bressol Gespa, i l’abril passat, quan el consell de govern n’aprova el tancament, tornen a aprovar una nova esmena que diu:

«PRIMER.- Pronunciar-se en contra del tancament de l’Escola Bressol Gespa i, com a conseqüència, fer efectiu aquest acord amb el vot que aporten les dues regidores representants d’aquest consistori al Patronat, que haurà de ser contrari al tancament
Vídeo de la sessió: http://goo.gl/od1qsu

La UAB dóna resposta a la demanda de forma perversa: signa un pseudoconveni amb una escola privada de fora del campus (La Llar d’en Pitus) que no aporta cap benefici a les famílies i els/les estudiants en pràctiques i posa en marxa tota la maquinària de propaganda perquè es parli de «continuïtat» del projecte educatiu en lloc de «tancament». Cal guardar les aparences.

I ara, quin eufemisme hem d’utilitzar per «enderroc»?

Aquest enderroc és la forma que té l’equip d’en Ferran Sancho de donar un cop a la taula, és el seu darrer intent de posar punt i final a la lluita per a la defensa d’un dret històric dels treballadors i treballadores del campus.

I, si ens ho permeteu, hem de dir que ho han fet amb la subtilesa d’un paquiderm, buscant la «nocturnitat» que els dóna el tancament a l’agost, sense referendar-ho amb el consell de govern i sense escoltar la comunitat universitària (1800 signatures de suport, el claustre va aprovar la continuïtat de la Gespa, etc.).

El darrer any i mig, les mares i els pares hem fet una forta oposició a la política totalitària d’aquest equip, i sota el seu règim això té un preu. La dissidència no es pot permetre.

És per això que no escolten les nostres propostes d’autogestió, per això s’acomiada la presidenta de l’AMPA (treballadora indefinida de la UAB) i per això s’enderroca l’edifici.

Benvolgut Sancho, aquests són els fets, però encara resten preguntes sense resposta:

  • Per què s’enderroca l’edifici sense tenir el permís de l’ajuntament?
  • Per què es triga tant a sol·licitar la llicència d’obres si l’enderroc estava previst des de feia mesos?
  • Per què no es trasllada al consell de govern la decisió de l’enderroc d’un edifici patrimoni de la UAB?
  • Per què no es vol ni sentir a parlar de la proposta d’autogestió?
  • S’ha comptat amb el corresponent concurs públic per adjudicar les tasques d’enderroc?
  • A què es destinarà aquest espai?
  • Quin ha estat el cost econòmic de l’enderroc?
  • I sobre tot… per què es decideix fer-ho amb tanta urgència al mes d’agost?


AMPA exiliada de l’escola bressol Gespa.

PD: Vols conèixer totes les incorreccions, mentides i omissions del comunicat?
Visita aquest link: http://wp.me/a5iKXc-65

Així es tira a terra una escola

Galería

Perquè una imatge val més que mil paraules…

I les adversitats… ens fan créixer. Nosaltres #EnsPlantem !!

Estándar

gespa_construccionLa primera llei de la termodinàmica diu que res es perd, tot es transforma.

Potser va ser el cansament i el descrèdit cap a la via institucional que hem trigat més d’un any a transitar i que ens ha portat al tancament de la Gespa. Però finalment hem entès que els equips de govern caduquen i nosaltres no.

O potser va ser el gerent, que el dia abans desautoritzava la jornada de suport a l’autogestió de l’escola argumentant que «no era el lloc adequat». Però vam recordar que «la desobediència es el veritable fonament de la llibertat» i vam prendre la plaça, com tantes altres places de tantes primaveres.

I després va venir la pluja i ens vam mullar. Literal i metafòricament. Fins al moll de l’os.

Però vam recordar que érem llavor de Gespa i que estàvem allà per créixer.

I llavors, va aparèixer la gent, que feia cua per signar (dos centes signatures mes!!), fer-se fotos i deixar desitjos, i la Pili que ens va fer memòria per recordar la historia de l’escola bressol (sabies que l’Escoleta es filla de la Gespa?) o els Ganàpies, que van demostrar que son molt grans (gràcies per tot!!) o la gent de les assemblees que van aparèixer amb una carpa quan més falta ens feia, o les companyes de la vaga de totes i d’alguns sindicats que ens van reafirmar en el convenciment de que aquesta és una lluita per la conciliació laboral i els drets històrics de tota la comunitat universitària…

I llavors, va ser evident que la política de veritat, no es pot deixar en mans dels polítics… que hem de prendre partit.

I vam riure, i vam parlar, i vam tornar a trobar l’energia que ens faltava per seguir endavant.

I potser, llavors, en aquell instant, entre mirades còmplices, va ser quan vam passar del JO #EmGespo al NOSALTRES #EnsPlantem.

I vam cridar que ens plantem contra les retallades en qualsevol de les seves formes:

Ens plantem contra el TANCAMENT de la Gespa.

Ens plantem contra l’acomiadament de treballadores de la Gespa però també del capítol VI, d’interins, de postdoctorals, d’associats…

Ens plantem contra l’explotació laboral de becaris o del treball campus.

Ens plantem contra la precarietat en qualsevol racó del campus.

Ens plantem contra el 3+2 quan han de servir per a encarir encara més les matricules

Ens plantem contra la privatització de la universitat.

I entre totes vam començar a conjugar el verb en segona persona del plural.

Gràcies.

Ens veiem el 6 de juny a la plantada de la Gespa.

“Si ens tenquen la Gespa, la tornarem a obrir.”

#EnsPlantem

Si ens tanquen la gespa, la tornarem a obrir: Jornada de suport a l’autogestió

Estándar

Benvolguts amics, benvolgudes amigues,

Cartell jornada 19MEl passat 13 d’abril el Consell de Govern va aprovar el Tancament de la Gespa, l’Escola Bressol del Campus de la UAB. Però les mares i pares vam seguir treballant per donar continuïtat a l’escola tot iniciant un procés per l’elaboració d’una proposta d’autogestió. La proposta d’autogestió que plantejàvem era a cost zero per a la UAB però implicava per part de la institució la cessió de l’espai. El 8 de maig, l’Equip de Govern va rebutjar la nostra proposta d’autogestió d’una Escola Bressol per al Campus sense donar cap més alternativa que la d’oferir a les famílies el trasllat dels seus nens “únicament pel mateix preu” a una petita Escola Bressol Privada ubicada fora del Campus que en cap cas té la capacitat, ni és el seu desig donar continuïtat a l’Escola Bressol Gespa.

La Gespa és quelcom més enllà d’uns números, unes gestions i unes decisions. La Gespa som persones que estudien i treballen com tots vosaltres en un Campus d’Excel·lència, sense cap altre desig que el de poder conciliar la seva vida professional i familiar. La Gespa és un passat, un present i volem que sigui un futur. És per tot això que es mereix un reconeixement, són 41 anys de servei a tota la comunitat.  Ha vist créixer infants que ara són pares i mares de l’escola, avis que en el seu moment van ser també pares. Són vàries les generacions que han viscut i gaudit d’aquest servei. La Gespa ha format part de les nostres vides i sempre tindrà un lloc reservat i privilegiat en la nostra memòria i en el nostre cor.

Les mares i pares, que som una part com vosaltres de la comunitat UAB, volem retre un homenatge que serveixi per assentar les bases d’un futur, d’una Gespa renovada. Com un primer acte, fem festa, fem somriure i fem somniar, perquè no només s’ho mereix La Gespa, també s’ho mereixen els nostres infants, són el nostre bé més preuat, el que més hem de cuidar, ells sí que són el futur. Per aquesta raó, us convidem als següents actes  festius el pròxim dimarts 19 de maig a la plaça Cívica (i posteriorment el 6 de juny a l’Escola Bressol Gespa), amb el desig de que pugueu créixer amb nosaltres.

Volem seguir treballant per donar continuïtat a l’escola tot iniciant un procés per a l’elaboració d’una proposta d’autogestió. Us adjuntem el programa de l’acte i us hi esperem!

Aquest comunicat no el volem acomiadar amb un “comiat” sinó amb una poesia i un desig, la d’aquest avi de La Gespa, perquè La Gespa som, un cop més, persones, sentiments i il·lusions. Fdo. Ampa La Gespa.

OH, VERD GESPA
 

Aurora de la meva vida,
oh, verd Gespa,
on vaig aprendre a temptejar la llum del dia
i la meva ànima a entreveure la tristesa de ser
amb alegria.

La meva infància va ser un tresor
molt ben guardat,
per unes padrines blanques
de còfia d’or,
amb tacte subtil de seda fina
i gust de donar llum la meva fantasia

Oh, verd Gespa,
On anirà el cant de la teva font,
que m’amanyagava;
el misteri del teu bosc,
que m’encantava;
l’aroma de les teves flors,
que respirava;
i el mirall del teu estany
on mirava?

Parteixen tan pansits els meus ulls
per desprendre’m de tu,
capcots i plorosos,
llunyans del vostre amor,
que mai veureu tan tristos,
altres amb tant dolor.

Tu que domines i ordenes,
que ensorres i que tales;
Escoltem bé,
no li facis mal,
no em sequis l’esperança
i dóna-li el do de preservar.

JL e I. Gavilanes


 

MATERIALS:

Agenda d’activitats 19M

Podeu ajudar imprimint i penjant el artell jornada 19M

 

L’equip d’en Ferran Sancho aprova el TANCAMENT de l’escola bressol GESPA

Estándar

Amics i amigues de la Gespa,

El passat dilluns 13 d’abril va tenir lloc una sessió extraordinària del Consell de Govern amb un únic punt en l’ordre del dia: “Prestació del servei d’escola bressol per a la UAB i moció del Claustre sobre dotació econòmica a l’Escola Bressol Gespa“.

Amb 29 vots a favor (11 dels quals són del mateix equip de govern), 16 en contra i 2 abstencions, s’aprovava el tancament de l’Escola Bressol Gespa, un projecte educatiu amb 41 anys d’història i el darrer vestigi en matèria de conciliació laboral del campus.

“Cuando se van a tomar decisiones que afectan a más de una generación, que de alguna manera pueden hipotecar el destino de tus hijos o el de los hijos de tus hijos, eso tiene que ser Plebiscitado. No puede ser decidido por un gobierno” va dir Galeano.

Res més lluny del que vam viure el dilluns: La disciplina de vot dels 11 membres de l’equip de govern del rector Ferran Sancho i 17 consellers més van decidir per totes nosaltres que la Gespa era un apèndix que calia extirpar, van decidir que NO calia escoltar el que li deien 1600 signatures, que NO calia respectar el que va aprovar el darrer Claustre de la UAB o el darrer ple de l’Ajuntament de Cerdanyola.

Segurament Galeano no estigui entre les lectures de capçalera d’en Ferran Sancho o la Montserrat Farell: Dilluns el que van fer és TANCAR la Gespa.

Això és un fet, però la maquinaria del maquillatge i la propaganda ja estava en funcionament i en un nou exercici de cinisme, l’equip de govern publicava una nota de premsa amb un titular d’equilibri impossible:

“La UAB dóna continuïtat al servei d’escola bressol amb un conveni amb La Llar d’en Pitus de Bellaterra”

Aquest vergonyós titular ens obliga a explicar de nou que estem davant d’un conveni aparegut in extremis que en cap moment s’ha negociat amb ningú i que NO cobreix la necessitat en cap dimensió: es tracta d’un centre elitista fora del campus que finiquita el projecte educatiu i no garanteix la feina de les 12 treballadores.

Una nota de premsa molt més ajustada a la realitat seria:

“En Ferran Sancho i la vicerectora Montserrat Farell TANQUEN la Gespa i es treuen de la màniga un conveni per a guardar les aparences”

Però entenem que no és estètic tancar una llar d’infants quan es vol fer carrera política.

Fa mesos que denunciem el joc brut que hem patit en els nostres intents de fer recapacitar a la vicerectora Farell. Avui reconeixem que no esperàvem un consell de govern com el de dilluns.

Potser l’entrega de la documentació tècnica just el dia laboral abans de la reunió, amb només un cap de setmana per a revisar més de 300 pàgines, era un primer indici de que no s’escatimaria en recursos i argúcies.

Tot i així ens vam personar amb un informe d’una arquitecta tècnica i vam comptar amb la presencia i la intervenció d’un enginyer de camins. Tots dos, informe i testimoni desmentien amb contundència la necessitat de fer reformes urgents a l’edifici. Però la vicerectora Farell es va mantenir ferma amb la direcció i la força d’una piconadora.

La tesis de l’edifici perdia força així que per primer cop en 41 anys algú va pensar que era imprescindible exigir d’un dia per l’altre la llicència d’activitats del centre. Si es volia obtenir aquesta llicència les reformes es tornaven obligatòries.

Alguns consellers van explicar que calia veure si el centre tenia llicència d’activitats d’un organisme major al de l’Ajuntament (és escola reconeguda per la Generalitat), van evidenciar que les reformes necessàries per a aconseguir aquesta llicència es podien fer de forma progressiva, que el cost de les reformes era molt menor dels 400.000 euros anunciats, que es podia tancar l’activitat de l’edifici durant un any (i dedicar el pressupost íntegre a fer les reformes), fins i tot es va forçar a que el mateix Gerent reconegués que hi ha varis edificis de la UAB que no disposen d’aquesta llicència.

No va servir de res. La decisió es va prendre farà un any, quan ens entretenien amb falses comissions de viabilitat.

Però Ferran Sancho,
Montserrat Farell,
Judith Soler,
Sílvia Carrasco
i Monsterrat Balagueró,
us fem saber que les matemàtiques aquí no funcionen
i que dues mitges veritats, no fan mai una veritat sencera.

Quan la democràcia es segresta de forma tan burda, quan es decideix en contra dels que es representa, els governants perdeu tota possible legitimitat.

Seguirem lluitant.

Comunicat de les mares i pares de la Gespa sobre el consell de govern del proper 13 d’abril

Estándar

Benvolguts/des,

El proper dilluns, 13 d’abril, tindrà lloc una peculiar sessió extraordinària del Consell de Govern amb un únic punt en l’ordre del dia: «Prestació del servei d’escola bressol per a la UAB i moció del Claustre sobre dotació econòmica a l’Escola Bressol Gespa«.

En aquesta sessió els i les conselleres finalment decidiran sobre el futur de l’E. B. Gespa: poden aprovar la proposta que implica el tancament de l’escola (i l’establiment d’un conveni amb un centre privat anomenat La Llar d’en Pitus de Belletarra), o al contrari, donar suport a la proposta que secunda la moció ja aprovada pel Claustre i que suposaria la continuïtat de l’E. B. Gespa.

Convocat en sessió extraordinària, després que en el darrer Consell de Govern el rector posposés de nou la decisió, aquest serà el quart Consell de Govern on es tracta la situació de la Gespa.

Malauradament, l’equip segueix sense escoltar les propostes que múltiples agents (mares i pares, treballadores i sindicats) hem posat sobre la taula i persevera en la improvisació i en la defensa del tancament com a única via. Només a tall d’exemple, al darrer Consell de Govern:

  • Els consellers i conselleres van conèixer en aquell moment la improvisada proposta de signar un conveni amb l’escola privada de Bellaterra com a «solució» davant del tancament de l’E. B. Gespa.
  • Les famílies implicades, la direcció de la Gespa, les mestres i la resta de treballadores del centre es van assabentar de la nova proposta a través de la premsa. 
  • Poc abans del Consell de Govern i sense esperar a conèixer la decisió dels consellers, la vicerectora Montserrat Farell avançava a l’Agència Catalana de Notícies que l’E. B. Gespa “hauria de tancar, ja que s’hi han de fer reformes “molt costoses” que no es poden assumir”.

Fruit de les queixes dels consellers i conselleres, l’Equip de Govern es veu obligat a convocar un nou consell amb la Gespa com a punt únic i a informar les persones afectades de les decisions que s’estan prenent.

Hem d’explicar que, quan finalment han estat informades, les respostes dels pares i mares i també dels estudiants posen de manifest una profunda disconformitat i el malestar que ha causat i està causant la mala gestió del conflicte. En aquest procés, les famílies ens sentim desinformades, enganyades, tristes i decebudes. Per què? 

  1. El curs passat, l’equip de govern ens va fer creure que donava suport a l’Escola, que treballaria conjuntament amb l’AMPA per a la viabilitat i sostenibilitat del funcionament de la Gespa, tot implicant-hi les administracions públiques. Es va crear una comissió tripartida a tal efecte on fins i tot es van valorar millores en el servei.
  2. Després de mesos de negociació, ens informen que s’han de fer obres molts costoses a causa de l’estat de l’edifici. Se sol·licita l’informe que ho acredita, però a data d’avui encara no hem pogut tenir accés al document. Ni l’hem rebut les famílies, ni els sindicats, ni els membres del Consell de Govern.
  3. Aquest curs, amb el procés d’aprovació dels pressupostos de l’any 2015-2016 ens expliquen que l’edifici ja no és un problema, però que volen reduir en un 60% l’assignació de la Gespa. Les implicacions que aquesta decisió suposa nova pujada de quotes i reducció de salari de les treballadores de l’Escola.
  4. Recentment, a través de la premsa, ara ens arriba la informació que les obres s’han de fer urgentment (agost del 2015) i que el cost és de 400.000€. L’equip s’enroca en que aquest cost no el pot assumir la UAB i que per tant tancarà el centre, i com a mesura pal·liativa, proposa unilateralment una màgica «solució de cost zero» que consisteix a fer un conveni amb la mencionada llar d’infants privada de Bellaterra.

Arribats a aquest punt, les famílies ens veiem obligades a denunciar davant la comunitat universitària que la «solució» que es planteja no és més que una operació de maquillatge perquè el rector Ferran Sancho i la vicerectora Monserrat Farell no siguin recordats com els artífexs del tancament de l’escola bressol del campus.

Els arguments a favor de mantenir l’E.B. Gespa són tants i tant evidents que només els enumerarem: proximitat al lloc de treball, projecte educatiu, espai privilegiat d’integració amb la natura, molt bones referències, els grans professionals que hi treballen, la pròpia vivència (exalumnes de la Gespa que ara són pares i mares), perquè és Escola Verda, perquè és el lloc de treball de 12 persones, perquè hi ha el coneixement acumulat des de fa 41 anys, perquè permet la conciliació de la vida familiar i laboral, perquè és escola formadora i dóna suport a la recerca, per l’excel·lent servei que ofereix…

Davant la improvisada solució màgica, explicitem el nostres neguits, dubtes i malestar. Demanem transparència i informació, i especialment que es faciliti l’accés als informes tècnics en relació amb l’estat de l’edifici de la Gespa i que justifiquen la urgència i els costos anunciats. Finalment, informem l’Equip de Govern que els i les estudiants i treballadores de la UAB VOLEM L’ESCOLA BRESSOL GESPA, la necessitem, per una educació de qualitat, la conciliació, la docència i la recerca.

Per aquest motiu, us convoquem el dilluns 13 d’abril, a les 9 h, a les portes de la sala de juntes del Rectorat per dir NO al tancament de la Gespa. En aquesta sessió una representant de les mares i pares llegirà un comunicat en defensa de l’escola.

Gràcies per endavant!

Mares i Pares de l’Escola Bressol Gespa

Respostes de les mares i pares a una proposta inviable

Estándar

El passat 23 de Març algunes mares i pares de les 40 i poques famílies que quedem a la Gespa, vam rebre el següent document de la vicerectora d’economia Montserrat Farell:

Comunicació vicerectora a mares i pares

El correu es va enviar amb els «destinataris visibles», pel que de forma espontània, moltes mares i pares van interpretar que se’ls instava a donar una resposta oberta per la mateixa via.

A data d’avui, més d’una quinzena de famílies ha explicat els motius pels que pensen que la proposta unilateral de la vicerectora és una mala idea, un despropòsit o fins i tot, una maniobra a maquillar l’evidència de que Farell i Sancho porten un any fet tot el possible per tancar el centre.

Si encara penses que la proposta de l’equip de govern és raonable, t’adjuntem dites cartes.

Per facilitar-nos la feina, una companya ha fet un extracte d’aquestes rèpliques que agrupa en diferents temes.

 


Resum de les respostes de les famílies a la carta de la Vicerectora d’Economia i Organització

VAM DECIDIR PORTAR ALS NOSTRES FILLS/ES A L’E.B. GESPA

“Mi marido y yo NO necesitamos que ustedes nos busquen una guardería para mi hija. Ya lo hicimos en su momento y decidimos que la mejor opción para nosotros era la Escuela Infantil GESPA. Si me hubiera gustado el proyecto educativo, las instalaciones y la ubicación de la escuela Infantil Pitus ya la hubieramos inscrito directamente allí en su día.” (Resposta_1)

“Si volgués portar a la meva filla a la Llar d’En Pitus ja l’hauria portat des d’un bon començament. Tot i que educativament és un centre que pot agradar més o menys, em nego a portar-la a un centre on es porta uniforme, la meitat del temps els hi parlen en anglès, a un edifici fet de mòduls de xapa metàl·lica amb absència d’aire condicionat, un pati pràcticament inexistent, amb el soroll i vibracions contínues dels trens i cotxes que passen per allà, em nego a tenir la meva filla en un edifici tan petit amb espais tan reduïts on les sales comunes s’haurien de transformar en aules obligant a realitzar maniobres de trasllat continu per poder donar cabuda a totes les activitats pròpies d’una llar d’infants.” (Resposta_4)

“No estoy seguro si ud recuerda lo que significa buscar una escuela para los hijos. Estaría bien que hiciera un ejercicio de memoria y recuerde porque eligió la Gespa para sus hijos. Siendo extensivos, podría sugerir el mismo ejercicio a todos los miembros del consejo de gobierno que llevaron a sus hijos. Desconociendo si la decana de educación y la directora del Ice que están entre los tantos a los que ha enviado este correo, hayan podido disfrutar del servicio de la Gespa.

Estoy seguro que el estar a 5 min de su sitio de trabajo fue una de las razones. Recuerda Ud. cuantas veces la llamaron porque uno de sus hijos tenía fiebre?, se había dado un golpe?, se encontraba mal?. Recuerda Ud. la cara de su hijo, al ver que su madre o padre en 5 min le podían coger en sus brazos?” (Resposta_7)

UN CURS I UN FUTUR PLE D’INCERTESA

“Aquest curs 2014-2015 les alumnes de 4t de Grau d’Educació Infantil hem pogut gaudir de la que sembla la última estada de pràctiques en l’Escola Bressol Gespa.

No ha estat un període fàcil: les aules estaven pràcticament buides degut a les circumstàncies que ha viscut l’escola, ja que només es van matricular el 50% dels infants que la Gespa pot atendre; com a conseqüència, l’equip docent també es va veure en l’obligació de ser reduït.

Aquesta situació ens ha fet conèixer una realitat que et deixa un trist record de l’últim pràcticum que ofereix aquest Grau universitari. A l’escola faltaven les rialles, els crits i els plors de les criatures; les famílies manifestaven preocupació, en comptes de viure amb felicitat aquest període tan bonic de la vida dels seus fills i les seves filles, què mai podran repetir; les mestres i educadores havien de veure com el somni pel que tan han lluitat poc a poc s’anava difuminant; i les alumnes de pràctiques ens vam haver d’adaptar a un context que, malauradament, no ens imaginàvem que hauríem de viure tan aviat, tenint en compte que encara no som ni tan sols mestres.” (Resposta_10)

“Em pregunto com se sentiran les famílies de Bellaterra que porten els seus fills a la Llar d’en Pitus, sabent que el col·lectiu que ve de la UAB té quotes inferiors a les seves per rebre els mateixos serveis. Pagar una quota inferior, no pagar les quotes de matrícula, ni les quotes de material, ni el xandall de l’Escola i fer les mateixes activitats que la resta de nens. La veritat, em preocupa que això pugui portar què dins l’Escola es faci una diferenciació entre el tipus d’alumnat per raó de la seva procedència (un valor molt treballat a l’Escola Bressol Gespa).” (Resposta_2)

“A més, cal tenir en compte que els nostres infants tenen una manera de fer, unes rutines en el seu dia a dia a l’escola que es veuran alterades. Tot just comencen a fer els primers amics. Tanmateix, estan acostumats a jugar en un espai amplíssim que la Llar de’n Pitus no té.

Han reflexionat respecte el fet que són ells els que hauran de patir aquest canvi? Que els parlaran en un idioma del qual no entendran res de res? Qui indemnitzarà els nostres fills del canvi involuntari que hauran de patir? Quines conseqüències tindrà tot això sobre ells? Estem parlant de nens, el capital més preuat del que disposa la UAB en aquests moments.” (Resposta_3)

LA UAB COMENÇA A LA GESPA

“L’Escola Bressol Gespa forma part de la història de la UAB, és una iniciativa posada en marxa fa 40 anys per dones treballadores de la UAB, amb un projecte educatiu i amb un funcionament singular que res tenen a veure amb la Llar d’en Pitus. Precisament, la Gespa és un dels aspectes que feien de la UAB una universitat particular, que la diferenciava de moltes universitat catalanes i estatals, i que la situava com a pionera i capdavantera en matèria de conciliació familiar laboral apropant-la així a l’estil d’aquelles universitats que són considerades referents internacionals en la pràctica i producció científica, però també en la gestió i direcció de la institució.” (Resposta_5)

“L’Escola Bressol Gespa té una gran importància dins de la comunitat educativa i del dia a dia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ja que a més de tractar-se d’un servei que ajuda a la conciliació laboral dels treballadors/es d’aquesta, és formadora d’estudiants tant del Grau d’Educació Infantil així com de l’alumnat que cursa Postgraus.

També, col·labora amb diferents investigacions que impulsa la Universitat, les quals repercuteixen positivament tant als infants com als docents i les famílies. L’escola que es proposa als estudiants de pràctiques, com a substituta de Gespa, és una escola que no és reconeguda oficialment, pel Departament, com escola formadora. Desitgem estades de pràctiques en Escoles professionals i en contacte amb la Universitat.” (Resposta_9)

“Vaig triar aquesta, i no un altre, primer de tot pel bon record que tinc de quan jo hi anava i dels bons moments que he anat vivint després ja que també hi va anar el meu germà. L’edifici és més antic, esta molt diferent de com estava (abans hi anàvem fins els 4 anys i hi havien més classes), la majoria de les mestres s’han vist obligades a marxar, però el sentiment Gespa hi segueix estant. Els mateixos valors, un bon Projecte educatiu, la proximitat amb els pares i les ganes de córrer i jugar pel pati tan esplèndid que hi ha.

Suposo que en el seu moment vostè i molts dels consellers/conselleres, que en conec a molts perquè són pares i mares d’antics companys meus i del meu germà, van triar aquesta escola i no un altre pel seus fills (que és el més important) per les mateixes raons que tots els pares i mares que els portem ara. Quina decepció! Quina pena! I quina vergonya els ha de fer als seus fills/filles! Si el meu pare o la meva mare en formes part se’m trencaria el cor.” (Resposta_11)

“Com vostè bé indica som 46.000 persones, de les que 6000 som treballadors. S’ha preguntat quants «pobles, ciutats» de 6000 persones no disposen d’una escola bressol ? .

Amb raonaments com el seu, d’aquí 4 dies voldrà tancar el SAS perquè la UAB no té competències en Sanitat, voldrà tancar els restaurants perquè la UAB no té competències en Alimentació,tancaran el SAF perquè no tenen competències en activitats esportives, treuran els autobusos interns perquè la UAB no tindrà les competències de transport i així podríem continuar…..

Senyora Farell, no tancarà les anteriors activitats perquè són bàsiques pel desenvolupament de l’activitat normal i habitual de la docència i recerca de la Universitat. Entengui, que una escola bressol també ho és.

Quan vostè destrueix un element tant bàsic per conciliar vida laboral i familiar com una escola bressol, atempta directament contra la capacitat objectiva de treball de qualsevol persona.

Podria donar-li més arguments, però altres pares ja els han exposat. Al mateix temps, el claustre li ha marcat un camí molt clar, que vostè no vol seguir. Potser en el fons allò que diuen que no hi ha més sord que el que no vol escoltar es prou veritat.

Si us plau, pensi, reflexioni i rectifiqui. Estic convençut que pot trobar opcions per mantenir un servei tant important i alhora tant bàsic com la Escola Bressol GESPA.” (Resposta_14)

“Els nostres fills i filles, no són essencials per la UAB, això ha quedat suficientment clar al llarg d’aquest últim any. Les nostres filles no guanyen projectes H2020, no escriuen articles a revistes d’impacte científic, no gestionen beques i matrícules d’estudiants, no serveixen cafès ni menús als bars de les facultats. Però nosaltres, les mares i pares d’aquests nens i nenes si fem aquestes feines. Som persones compromeses amb la educació i la recerca públiques i de qualitat que fan que la nostra societat sigui una mica millor, ens preocupem de que la comunitat universitària en el seu conjunt rebi els millors serveis possibles. La intenció de tancar l’escola bressol Gespa no és més que un reflex de com la lògica productivista neolliberal envaeix la nostra Universitat, una lògica que considera que el treball productiu pot ser portat a terme al marge del treball reproductiu i de cura, tan necessari per tal de que els nostres fills i filles creixin en tots els sentits. Però la realitat és que les nostres recerques, els nostres articles, les nostres gestions i serveis són possibles pel fet de que algú té cura dels nostres fills quan nosaltres hi som a les nostres feines.” (Resposta_15)

DEMANEM A L’EQUIP DE GOVERN: TRANSPARÈNCIA, EL DIÀLEG I LA CERCA D’ALTRES SOLUCIONS

“Què hi ha dintre dels informes tècnics sobre l’estat de l’edifici que no voleu fer públic ni tan sols a les conselleres/consellers de la UAB ni a les membres del patronat de l’Ajuntament de Cerdanyola?

No tindrà que veure amb que esteu fent veure que la Gespa ha de complir amb el Código Técnico de la Edificación del 2006-2007 que només és aplicable a construccions fetes a partir del 2006?

Si les reparacions són tan urgents com és que no ho diuen als informes tècnics independents?

Perquè no es volen demanar diners a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fer les millores estructurals que tant es necessiten?

Si les vostres afirmacions fossin reals de seguida aniríeu ensenyant els informes. Què amagueu?” (Resposta_4)

“Moltes famílies encara no sabem el motiu pel qual volen tancar l’escola bressol Gespa. No ho sabem perquè ningú ha vingut a explicar-ho. En aquest correu exposa la seva proposta. Però algú ens ha explicat per què cal una alternativa, per què cal tancar l’escola? Ningú ho ha fet. Ni vosté, ni la FUAB, ni la direcció de l’escola. El dijous passat ens enterem per via dels mitjans de comunicació de les seves últimes intencions. I durant els últims mesos la dinàmica ha estat aquesta. Conèixer les informacions a través de tercers. O a través de rumors. A mi això m’ha semblat una important falta de consideració cap a les persones que estem vinculades en el projecte. Cap a les mestres, cap a les famílies i cap els infants. Són les vides de les persones. Per-so-nes. Ho repeteixo perquè sembla que només parlem d’euros, d’infraestructures… Vull deixar clar, doncs, que la poca claredat, la opacitat i el desinterès mostrat cap a aquest projecte ha tingut conseqüències més enllà de les decisions que s’hi hagin pogut prendre.” (Resposta_16)

“em sumo al rebuig dels meus companys a la possibilitat del tancament de l’escola bressol Gespa de la UAB. És un referent en tots els àmbits i és de molt poca responsabilitat tan institucional com personal, intentar acabar amb un projecte tan antic i a l’hora tan vigent, «només» per problemes econòmics. Tots entenem els moments econòmicament difícils que TOTS estem passant, però crec que la via que s’ha de seguir és la del diàleg i la cerca de solucions, i sobretot reflexionar sobre les conseqüències a llarg termini que poden tenir decisions preses en aquestes circumstàncies.” (Resposta_6)

“Sé que el moment actual que viu la UAB és molt delicat però li demano que ho reconsiderin i que mirin de buscar solucions per no tancar-la.” (Resposta_8)

“Crec que s haurien de contemplar diferents alternatives per poder seguir tirant endavant l’escola bressol ja que un campus d’excel·lència com és la UAB ha de poder permetre conciliar vida laboral i família i fer-ho en unes condicions òptimes com les que ens ofereix la Gespa.” (Resposta_12)

“Crec que a aquest equip de govern li cal obrir mires cap a una concepció de la Universitat com un tot, més enllà dels anys de grau o màster ha d’incloure un visió molt més oberta de la formació de les persones i que faciliti, per exemple, la conciliació de la vida professional i familiar de les persones que fan que l’activitat de la UAB tiri endavant. Però una conciliació real, no només demagògica.” (Resposta_13)


Cartes completes

Les respostes que manquen no es fan públiques per voluntat de els/les autores.

Sobre la proposta (o resolució) de l’equip de govern

Estándar

Avui, de nou s’ha demostrat que la única lluita que es perd, és la que s’abandona.

Aquest matí, tot semblava indicar que l’equip de govern pressionaria als consellers i les conselleres per a aprovar el tancament de la Gespa. La concentració de treballadores i l’al·legat que s’ha fet ha permès evidenciar que estem davant d’un procés cada vegada més fosc.

La indignació de les conselleres per la manca de rigor en la gestió d’aquest conflicte, ha obligat al Rector a retirar el punt on, presumiblement, es decidiria el tancament de la Gespa.

Poc abans del consell de govern i sense esperar a conèixer la decisió dels consellers, la vicerrectora Farell donava per fet el tancament i explicava a l’Agència Catalana de Notícies que la Gespa «hauria de tancar ja que s’hi han de fer reformes «molt costoses» que no poden assumir».

En un nou gir en els esdeveniments i en contra del que defensava al darrer Claustre, la vicerectora anunciava avui a la premsa que «l’activitat de la Gespa es podria fer ara a una escola bressol ubicada a Bellaterra, sense cost per la UAB i sota un conveni».

Davant del consell de govern, al més pur estil del «publireportatge», la vicerectora ha explicat als consellers les bondats d’aquesta escola bressol, demostrant de nou una gran manca d’interès per resoldre la situació o potser la incapacitat absoluta per comprendre la problemàtica subjacent.

L’escola bressol PRIVADA on es derivaria a les mestres i infants de la Gespa, és un centre on, en paraules de la vicerrectora, «els nens poden gaudir d’una formació bilingue, amb un cost similar i un projecte educatiu de qualitat».

Certament, la quota és la mateixa (quota que per cert, fa temps que denunciem com prohibitiva per famílies treballadores i cada vegada resulta més difícil trobar un centre més car) però de nou s’obliden dels «detalls»:

  1. Es tracta d’un centre totalment PRIVAT, mentre que la Gespa inicialment era UAB i ara era una entitat amb 100% gestió pública.
  2. El model educatiu és radicalment diferent.
  3. Un dels principals actius de la Gespa és el pati-bosc (10000 m2), que no es pot comparar amb el de l’altre centre (800m2).
  4. El «nou» centre es troba fora del campus (cal arribar-hi en cotxe) el que, entre altres coses, no facilita gens la lactància.
  5. Cal pagar una matrícula anual (280€) i dos quotes de material escolar (125€).
  6. El «canguratge» es paga a part, quan a la Gespa podia ser gratuït, fruit d’un acord de millora de servei consensuat amb les mestres (que la FUAB mai ha permès).
  7. L’anglès és una activitat extra-escolar que també es paga a banda.
  8. Les instal·lacions del centre difícilment podrien absorbir les 76 places que pot arribar a ofertar la Gespa.
  9. Tenim seriosos dubtes que el nou centre pugui absorbir la totalitat de les treballadores de la Gespa.

Volem reflexionar sobre tot el que s’ha dit avui al Consell de Govern, però anticipem que si aquesta es la gran proposta de l’equip no ens quedarà més remei que continuar amb les mobilitzacions.

No estem reclamant una escola bressol qualsevol, ni lluitem per estalviar-nos uns euros, ni és una qüestió romàntica.

El que defensem és un projecte educatiu amb 40 anys d’història, construït amb la mateixa matèria amb la que es va fer la UAB.